|
Els pares i mares millennials xinesos estan més disposats que les famílies de generacions anteriors a invertir grans quantitats de diners en els seus fills, essent la qualitat, seguretat, reputació de marca, estil, disseny, i funcionalitat els seus principals drivers de compra. Així doncs, les famílies xineses estan cada cop més preocupades per oferir als seus infants productes alimentaris saludables, majors estàndards educatius, mobiliari adaptat a les seves necessitats, carrets i cadiretes per al cotxe amb millors prestacions quant a seguretat, roba i moda infantil de millor disseny i qualitat... Es preveu que els aliments i la moda, que ja representen una gran proporció dels béns per a infants més adquirits, representin el 67% d’aquest mercat el 2020; l’educació, que és el servei que genera més valor, constituirà aproximadament el 35% del segment.
Com a resultat de les polítiques del fill únic, l’estructura familiar que imperava a la Xina des de fa anys és la denominada “4-2-1”, que implica la convivència de la parella, els seus respectius pares, i el fill o filla sota un mateix sostre . Tot i així, nous models familiars sorgits durant la primera dècada dels 2000 s’estan consolidant, com les denominades famílies DINK (double-income-no-kids). Per obtenir una bona educació i una feina, els i les joves estan disposats a ajornar el matrimoni i la família: des de principis dels 2000, l’edat mitjana a la qual les xineses tenen el primer fill ha passat dels 24 als 27 anys, una tendència força propera a la de molts països occidentals.
|