|
El curs 2025‑2026 arrenca en un moment determinant per l’educació a Catalunya. Mentre els equips docents i les famílies s’organitzen, hi ha una sèrie d’àmbits clau on les tendències i els reptes són especialment rellevants:
Benestar emocional i salut mental Un de cada cinc adolescents a Catalunya assegura haver patit problemes de salut mental en els darrers anys, i l’ansietat i la depressió ja són les principals causes de malestar entre els joves (OMS). Aquestes xifres posen de manifest que el benestar emocional s’ha convertit en una prioritat urgent per a escoles i famílies. El curs passat, el Govern d’Andorra va impulsar la formació de docents per dotar-los d’eines en la gestió emocional i resiliència davant reptes socials i personals (2024, Ràdio SER Principat d’Andorra). A Catalunya, iniciatives com els tallers de benestar emocional del Consell d’Educació remarquen el valor de l’aprenentatge compartit com a palanca de salut emocional i convivència positiva. Educació inclusiva i integral
L’educació inclusiva és avui una línia estratègica esencial on la clau resideix en la col·laboració estreta entre comunitat educativa, famílies i professionals de la salut. Tanmateix, els reptes són persistents: en només set anys els diagnòstics de necessitats educatives específiques han augmentat un 59,4 %, sobretot en infants amb dificultats d’aprenentatge i TEA, però moltes famílies continuen perceben una manca d’atenció adequada (Cadena SER). Per això, no n’hi ha prou amb recursos econòmics: cal també transformació cultural, més coordinació i una mirada pedagògica integral que garanteixi que cap infant quedi enrere.
Sostenibilitat com a eix transversal Els infants que avui seuen a les aules seran els que hauran d’afrontar amb més intensitat els efectes del canvi climàtic. Per això, la sostenibilitat s’ha convertit en un eix imprescindible de l’educació del segle XXI. A Catalunya, el Govern ha posat en marxa un pla interdepartamental que inclou la formació del professorat en educació ambiental, la posada en marxa de projectes d’aprenentatge sobre biodiversitat i canvi climàtic i el reforç de dues xarxes consolidades: la Xarxa d’Escoles Verdes (832 centres) i la Xarxa per a la Sostenibilitat (1.535 centres). Aquestes iniciatives obren la porta a una educació més connectada amb la ciència ciutadana i la consciència ecològica. Ràtios reduïdes i equitat educacional
Garantir una educació personalitzada i equitativa és un dels grans reptes del sistema educatiu actual. La recerca mostra que les ràtios reduïdes afavoreixen un aprenentatge més individualitzat, milloren la convivència i permeten detectar millor les necessitats dels alumnes. En aquest sentit, el curs passat es va implementar una mesura clau: totes les aules del segon cicle d’educació infantil a Catalunya van reduir-se a menys de 20 alumnes. Aquesta decisió ha anat acompanyada de més suport econòmic a famílies vulnerables, amb un pressupost de 88 milions d’euros en beques i ajuts. És un avenç clar cap a un model més equitatiu i sostenible pedagògicament. Digitalització responsable i focus en el procés d’aprenentatge
L’impacte de les pantalles en infants i adolescents ha generat un debat creixent. Per aquest motiu, el Departament d’Educació ha anunciat que, a partir del curs 2025-2026, es prohibirà totalment l’ús de telèfons mòbils i rellotges intel·ligents als instituts de secundària, i s’establiran més restriccions en l’ús de tauletes i pissarres digitals (Font: Cadena SER). L’objectiu és evitar la sobreexposició digital i recuperar vincles humans positius a l’aula, alhora que es fomenta una utilització més conscient i pedagògica de la tecnologia. Aquesta mesura s’acompanyarà de guies per a famílies i de formació per al professorat en competència digital.
|